Hi ha alguns polítics tan savis que es passen el dia explicant-nos què ens interessa realment a nosaltres, perquè es veu que no ho sabem. Ells, sí; sense preguntar-nos-ho, ja ho saben. Segons ells, la gent, diguem-ne vulgar, només s’interessa per coses molt senzilles, com ara menjar i beure, poder anar en cotxe i fer vacances. Al poble no li interessa discutir sobre idees, principis, símbols. No li interessa la memòria històrica, ni li interessen conceptes tan complicats com dignitat, llibertat o independència. ¿Per què li hauria d’interessar tot això?
La idea que alguns tenen del poble és patètica. I el tipus de poble que voldrien governar s’assembla molt a un ramat de bens. Amb un bon gos d’atura n’hi ha prou per fer-los anar de dret. Resulta, però, que –tal com acostumen a dir aquells mateixos polítics– els fets són molt tossuts. I és un fet que la gent també és tossuda, i no és tan mesella com sembla. L’exemple que ens ha donat el poble d’Arenys de Munt ha estat magnífic, perquè ens ha recordat algunes coses molt simples: que els símbols, els ideals i els projectes també depenen del sentiment, del cor, que per això són tan importants. I que amb el cor i amb la llibertat la gent fa el que li dóna la gana. Perquè la gent no vol només xerrameca, sinó fer coses. Diumenge es va veure que la voluntat popular pot ser imparable.
I ja està. Perquè les bestieses que alguns han dit, i encara diuen, no tenen res a veure amb el que passa i amb el que pot passar al carrer. La gent ja sap què li interessa i ho sap dir directament, sense intermediaris. La democràcia té això: és sorprenent per al que bada i és decisiva en qualsevol cas.
Els que ens dediquem a fer teories i articles sovint estem tan allunyats del carrer com alguns polítics. Creiem que podem inventar i imposar la realitat. Doncs, no. Aquesta té força pròpia i va pel seu compte. Els demòcrates han d’examinar sense prejudicis la realitat social, l’han d’entendre i l’han de servir. Els altres ja cridaran, prohibiran i faran el fatxenda. Això, però, no canviarà pas les coses. Al contrari.
Josep-Maria Terricabras, filòsof i professor a la Universitat Rovira i Virgili