Tal com és
l’aire de la por.

Però també
saps de les mans:
la nostra terra tèbia,
de l’espasa dels mots
contra
el combat de l’ombra,
de la llum rebel
que arrela
als ulls nets
i al cor nu
d’una teva paraula.

Autora: Joana Bel

Comments

Comments

Comments

PERQUÈ ESTEM ORGANITZANT LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE LA NACIÓ CATALANA A CENTENARS DE MUNICIPIS?

1) Per poder demostrar al món que la nació catalana està preparada per exercir el dret a l’autodeterminació i a la independència.
La Consulta sobre la Independència de la Nació Catalana que s’organitzarà a molts municipis de la nostra nació té per objectiu demostrar al poble català i a tots els pobles del món que la nostra nació està preparada per afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació i la independència política, malgrat els obstacles i impediments que posa l’estat espanyol i l’estat francès.

2) Per promoure després la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència.
Quan es consideri assolit aquest primer objectiu, el Consell Plenari de la Coordinadora impulsarà la convocatòria d’un referèndum nacional d’independència amb caràcter vinculant que haurà de ser promogut per la pròpia Coordinadora, la ciutadania i pels agents socials i polítics. Si la independència fos proclamada de forma unilateral per part dels nostres representants polítics, el referèndum tindrà un caràcter ratificatori d’aquesta proclamació d’independència. Tot el procés pretén, així mateix, l’aprofundiment dels mecanismes de democràcia directa, especialment als municipis.

3) Per enfortir les xarxes ciutadanes que hauran de recolzar el referèndum vinculant sobre la independència.
La Consulta sobre la Independència es fonamenta en l’autoorganització de la societat civil i en l’autoreconeixement del poble català com a nació i com a subjecte polític. Per això, les xarxes socials i ciutadanes que ara es constitueixen, o que es puguin constituir en el futur, seran la base social sobre la qual s’ha d’apuntalar i defensar democràticament el procés d’independència de la nació catalana que ara comença.

4) Per afavorir la participació popular i la democràcia directa.
Volem aconseguir la màxima participació popular en totes les consultes que es portin a terme.

Aquests objectius van ser aprovats en el Consell Plenari de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència que es va celebrar el passat 24 d’octubre de 2009 a la localitat d’Arenys de Munt.

13 de desembre: Consulta sobre la Independència arreu de Catalunya
Més informació a: http://www.referendumindependencia.cat/

Comments

Aquest editorial que publica EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen també aquest text La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

No us podeu perdre aquest article: Joan Barril ¿Rebel·lió a Bord?

Comments

A continuació us oferim la traducció de la resposta del filòsof Peter Sloterdijk a la qüestió plantejada per Stephen Hawking.

Cliqueu aquí per llegir l'opinió de Peter Sloterdijk, publicada a ZEIT online el 17 d'agost del 2006.

Comments

Els seus orígens es remunten al 2000 amb el grup The Dresden Dolls. El 2008 va treure el seu primer album en solitari: Who Killed Amanda Palmer?
Als concerts sempre canta amb The Dirty Business Briagade (una companyia de nous i innovadors artites), fent també del concert una interpretació. Transmet una força brutal a les seves cançons.

http://www.youtube.com/watch?v=pJVWSu5Nfi8&feature=channel

Comments

Comments

Els troncs per l'esglèsa de Borgund van ser tallats a l'hivern de l'any 1180. La complexa estructura es va dur a terme per artesans amb molts coneixements i experiència, que viatjaven d'un lloc a l'altre.

Les esglèsies medievals de fusta (stavkirker) representen una aportació única al patrimoni cultural de la humanitat. La majoría van ser construides entre els períodes 1130-1350, quant la "pesta negre" va frenar en sec qualsevol tipus de construcció. Han existit esglèsies del mateix tipus en altres països europeus, però només s'ha conservat aquí. D'un mínim de 1000 esglèsies, encara s'en conserven 28. L'esglèsia de fusta de Borgund és la que ha sobreviscut sense canvis notables durant més de 800 anys.

Comments

Dedicat a la caverna mediàtica espanyolista, que diria Joan Laporta. El Barça va tornar ahir a fer un partit brillant contra el Saragossa per posar fi als comentaris intencionats que han arribat des de Madrid durant els últims dies. La campanya que han volgut iniciar des de determinats sectors de la premsa de Madrid aprofitant que l'equip blaugrana havia perdut el primer partit de la temporada. Campanyes que no han tingut prou de parlar de crisi i han anat mes enllà referint-se a un possible canvi de cicle en el futbol estatal, sempre favorable, evidentment, al Real Madrid, l'equip que també va perdre la setmana passada en la lliga de campions i que dissabte no va ser capaç de passar de l'empat a zero contra l'Sporting, fet que el deixa després de la contundent victòria blaugrana d'ahir a tres punts del líder.

Golejada, sensacions recuperades, boques tapades i més líder. El Barça ha sumat 22 punts dels 24 que s'han disputat en la lliga. Com pot ser que algú pugui dubtar d'un equip amb aquests números i que practica un joc com el d'ahir?

Comments

Comments

Les primeres nevades de la temporada 2009-2010 ja han arribat! Podeu comprovar vosaltres mateixos que a les cotes més altes ja hi ha neu.

Aquest any la primera nevada ha estat una setmana abans que la temporada passada així que si tot continua igual podrem disfrutar d'ua temporada igual o semblant a la passada.

Predicció nevades: http://www.snow-forecast.com/resorts/Masella/6day/top

Comments

Hi ha alguns polítics tan savis que es passen el dia explicant-nos què ens interessa realment a nosaltres, perquè es veu que no ho sabem. Ells, sí; sense preguntar-nos-ho, ja ho saben. Segons ells, la gent, diguem-ne vulgar, només s’interessa per coses molt senzilles, com ara menjar i beure, poder anar en cotxe i fer vacances. Al poble no li interessa discutir sobre idees, principis, símbols. No li interessa la memòria històrica, ni li interessen conceptes tan complicats com dignitat, llibertat o independència. ¿Per què li hauria d’interessar tot això?

La idea que alguns tenen del poble és patètica. I el tipus de poble que voldrien governar s’assembla molt a un ramat de bens. Amb un bon gos d’atura n’hi ha prou per fer-los anar de dret. Resulta, però, que –tal com acostumen a dir aquells mateixos polítics– els fets són molt tossuts. I és un fet que la gent també és tossuda, i no és tan mesella com sembla. L’exemple que ens ha donat el poble d’Arenys de Munt ha estat magnífic, perquè ens ha recordat algunes coses molt simples: que els símbols, els ideals i els projectes també depenen del sentiment, del cor, que per això són tan importants. I que amb el cor i amb la llibertat la gent fa el que li dóna la gana. Perquè la gent no vol només xerrameca, sinó fer coses. Diumenge es va veure que la voluntat popular pot ser imparable.

I ja està. Perquè les bestieses que alguns han dit, i encara diuen, no tenen res a veure amb el que passa i amb el que pot passar al carrer. La gent ja sap què li interessa i ho sap dir directament, sense intermediaris. La democràcia té això: és sorprenent per al que bada i és decisiva en qualsevol cas.

Els que ens dediquem a fer teories i articles sovint estem tan allunyats del carrer com alguns polítics. Creiem que podem inventar i imposar la realitat. Doncs, no. Aquesta té força pròpia i va pel seu compte. Els demòcrates han d’examinar sense prejudicis la realitat social, l’han d’entendre i l’han de servir. Els altres ja cridaran, prohibiran i faran el fatxenda. Això, però, no canviarà pas les coses. Al contrari.

Josep-Maria Terricabras, filòsof i professor a la Universitat Rovira i Virgili

Comments

Ens agafem de la mà,
caminem amb la vida.
Vivim construint el nostre somni,
la realitat del nostre interior.
Aprenem dels camins que triem,
ensopeguem, reflexionem i ens aixequem.
Un somriure, una il•lusió
deixen petjada al nostre interior.
Les petites sensacions
il•luminen el nostre viatge.

Comments

Valencianistas Espartanos: http://www.youtube.com/watch?v=rDLXDxv_iF0

Tenint en compte que Villa possiblement no jugarà i que el Barça és l'equip de primera divisió que ha guanyat més vegades en camp Valencià (29 partits guanyats en 74 partits jugats a València), jo crec (ei, només és una impressió) que ho tenen força complicat.

Cita amb TV3 avui, 17.10.09 a les 10 hores.

Comments

Hi ha una cosa que jo sé de tu i que potser tu no saps.
Tens al teu interior un munt de recursos i energia que mai no has fet servir, molt de talent que mai has utilitzat, una gran força que mai no has posat a prova i moltes coses per donar que mai no has donat."<

Simple Abundance de Sarah Ban Breathnach

Comments

Susan Szekely, The New York Post

- People are Strange. Album: Strange Days 1967
http://www.youtube.com/watch?v=Qw5eTaGSKPc

- Riders on the Storm. Album: L.A. Woman 1971

http://www.youtube.com/watch?v=DKbPUzhWeeI&feature=related

- Roadhouse Blues. Album: Morrison Hotel 1970

http://www.youtube.com/watch?v=XU9JWukf07c

- Light my fire. The Doors 1967
http://www.youtube.com/watch?v=M_yWyBjDEaU

Comments

http://www.youtube.com/watch?v=LyhrvBnYfdw

Comments

Festa Major
Espurna del Pregó

Cavaller de constant itinerari
(per a nosaltres força conegut)
meitat somni gentil, meitat desvari,
que potser algun moment se'ns ha perdut.

Però sabem que avui torna el gran dia:
com cada anyada, SANT MARTIRIÀ
ens duu la pau, amb joia i alegria
per fer més ferm el nostre tarannà.

(...)

Frederic Corominas

Comments

Ni Xavi ni Iniesta.
Márquez crea joc i Pedro al minut 31 remata.

"Pedro Rodríguez s’està fent un nom a la Lliga i a Europa. En menys de dos mesos, ha signat quatre gols amb el primer equip del Barça. I tots en diferents competicions. I tots decisius: sempre que el Barça guanya per la mínima, és amb gol de Pedro"

Roger Bogunyà.

Comments